Els predicats eventius o dinàmics, per oposició als predicats resultatius o estàtics, denoten les accions o processos perceptibles i duradors, i es poden expressar mitjançant unitats lèxiques de diverses categories gramaticals (prototípicament verbals, però també nominals i adjectivals) (Vendler, 1967; Napoli, 1989; Dik, 1997). La recerca sobre eventivitat en terminologia i discurs d'especialitat ha tractat cada categoria gramatical de manera aïllada.

En aquest estudi descrivim la morfologia dels neònims (Rondeau, 1981) o unitats terminològiques (Cabré, 1992, 1999) que denoten un valor semàntic d'eventivitat, que corresponen a les tres categories gramaticals referides (verb, nom i adjectiu), i que figuren en un corpus de textos mèdics en català. Establim la neologicitat d'acord amb el criteri d'exclusió lexicogràfica (Cabré & Estopà, 2009) aplicat a dos diccionaris especialitzats en ciències de la salut –TCS (TERMCAT Centre de Terminologia, 2016) i DEMCAT (Institut d'Estudis Catalans et al., 2016)– i un diccionari general –DIEC2 (Institut d'Estudis Catalans, 2017)– en català. Per a cada unitat eventiva indiquem el procés de formació recursiu: sintagmació, siglació, sufixació, composició culta, derivació zero o conversió. Per a cada unitat eventiva polilèxica especifiquem també el procés de formació del nucli.

La selecció i l'anàlisi integrades de les unitats eventives mostra dues oposicions. D'una banda, les unitats amb derivació zero o conversió (diagnosticar, part, mort -a) o amb sufixació (alcalinitzar, naixement, portador -a) es perceben lexicogràficament com a menys neològiques i es defineixen freqüentment amb fórmules inespecífiques (generalment introduïdes amb un verb de suport o un nom genèric eventiu com acció o procés). D'altra banda, les unitats amb sintagmació o siglació (miopatia de Miyoshi, APS ‘síndrome antifosfolipídica'), o amb bases o formants cultes (esplenectomitzar, profilaxi, hemopoètic -a) només se solen recollir en els diccionaris especialitzats, i reforcen el significat eventiu a través dels descriptors (verbs lèxics o noms sufixats deverbals).

Bibliografia:

Cabré, M. T. (1992). La terminologia: teoria, metodologia, aplicacions. Barcelona: Empúries.

Cabré, M. T. (1999). La terminología: representación y comunicación. Elementos para una teoría de base comunicativa y otros artículos. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada.

Cabré, M. T., & Estopà, R. (Eds.). (2009). Les paraules noves: Criteris per detectar i mesurar els neologismes. Vic: EUMO.

DEMCAT = Institut d'Estudis Catalans, Fundació Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, Enciclopèdia Catalana SAU, TERMCAT Centre de Terminologia, & Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. (2016). Diccionari enciclopèdic de medicina. Barcelona: TERMCAT Centre de Terminologia. http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/183/Fitxes/.

DIEC2 = Institut d'Estudis Catalans. (2017). Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. http://dlc.iec.cat/.

Dik, S. C. (1997). The Theory of Functional Grammar. Berlín (Alemanya): Mouton de Gruyter.

Napoli, D. J. (1989). Predication theory. A case study for indexing theory. Cambridge (Regne Unit): Cambridge University Press.

Rondeau, G. (1981). Introduction à la terminologie. Chicoutimi (Canadà): Gaëtan Morin.

TCS = TERMCAT Centre de Terminologia. (2016). Terminologia de ciències de la salut. Barcelona: TERMCAT Centre de Terminologia. http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/198/Fitxes/.

Vendler, Z. (1967). Linguistics in Philosophy. Ithaca (Estats Units): Cornell University Press.