L'estudi dels neologismes des d'un punt de vista descriptiu comporta necessàriament classificar-los, generalment a partir dels mecanismes de creació lèxica i en alguns casos, de forma complementària, també tenint en compte aspectes semàntics. D'aquesta manera, es pot disposar de dades reals sobre els processos de formació de paraules més productius en un moment determinat, es poden estudiar els diferents processos de formació de paraules a partir d'exemples neològics i, en definitiva, es pot contribuir a entendre els mecanismes d'ampliació del lèxic.

En l'àmbit de la planificació lingüística i, més concretament, de la normalització terminològica, en canvi, la classificació dels neologismes normalitzats no és tan habitual. Evidentment, en el procés de presa de decisions de normalització es tenen en compte els mecanismes de creació lèxica de cada terme candidat, però aquesta informació no se sol recollir, finalment, a la fitxa dels termes aprovats.

Des del Centre de Terminologia TERMCAT, des d'on s'articula, a través del Consell Supervisor, la normalització terminològica en llengua catalana, s'ha vist la necessitat darrerament de disposar d'una classificació que permeti etiquetar els termes normalitzats (actualment més de 8.500, consultables en el diccionari en línia Neoloteca) des de tres perspectives diferents: en primer lloc, tenint en compte el fenomen que ha motivat la normalització de cada cas terminològic (ús d'un manlleu, d'un calc inadequat, etc.); en segon lloc, com sol ser habitual en les classificacions de neologismes amb finalitats descriptives, segons el tipus de mecanisme de creació lèxica utilitzat, ja sigui propi (com la derivació, la composició, la sintagmació, etc.) o no propi (com el manlleu) i, dins de cada categoria, mirant d'establir subtipus atenent tant a qüestions formals com a qüestions semàntiques; finalment, a partir del tipus d'intervenció que s'ha fet, és a dir, tenint en compte la solució aprovada en relació amb els possibles concurrents en ús.

L'objectiu principal d'aquest sistema de classificació triple és poder recuperar grups de termes normalitzats amb unes característiques comunes concretes que, combinades amb altres paràmetres de la fitxa terminològica (com ara l'àrea temàtica o la categoria lèxica), permetin explotar la informació de maneres diverses. Per exemple, dins del procés de normalització i, més concretament, en la fase de presa de decisions per a un cas terminològic, la classificació permetria recuperar les solucions adoptades prèviament en casos similars, i donar així la màxima coherència al conjunt. A més, aquest sistema de classificació també podria ajudar a donar compte anualment dels casos estudiats, dels tipus de termes normalitzats i de les diferents intervencions que s'han fet, així com a fer un seguiment dels canvis de tendència que es puguin haver produït al llarg dels anys.

En aquesta comunicació, d'una banda, explicarem les particularitats del sistema de classificació proposat, perquè pugui servir de base a altres organismes similars que es plantegin aquesta qüestió i perquè el retorn que pugui generar faci possible de millorar-ne algun aspecte, i, d'altra banda, detallarem els usos que pensem que pot tenir, tant des d'un punt de vista intern com extern.